sábado, 3 de abril de 2010

ÚLTIMA I MILLOR ESQUIADA DE LA TEMPORADA

Estivella a primavera,
Estivella del meu cor.
Ets la meva enamorada,
que ve al temps de la blancor.



Quina gran esquiada que hem fet avui!!!!
Ha fet un dia genial, hem pogut arribar a l'Estivella i em fet totes les seves pistes amb una neu en un estat impressionant!!!! Llàstima que a la resta del Port del Comte la neu estava fatal, fins i tot hi havia llocs que hi havia neu xocolata. XD
A la fi em pogut provar en les nostres pròpies carns com eren els carbassers famosos. Son mes emocionants que pujar al "Dragón Kan", i això que nomes son uns tele-esquis, jajaja.
També hem aconseguit esgotar al Jordi!!! Sembla impossible però al final algú ho ha aconseguit.
I tot això trobant unes botes que no m'apretesin! L'han encertat a la primera.

domingo, 8 de marzo de 2009

NO SE PERQUE PERO ESTIC CONTENTA


Aquest matí quan m’he llevat no ho he fet com els altres dies, tenia la sensació de que era diferent. Estava mes animada, mes… feliç. No se perquè però a mesura que anava passant el dia cada cop estava mes contenta- i no m’he fumat res ni m’he agafat una turca impressionant-.

No se si es perquè ara em torna a trucar el meu cap dels massatges per donar-me mes feina i dema mateix treballaré 5 hores en comptes de 3- dec ser la única persona del mon que s’alegra per tenir mes feina cada dia-, o perquè tinc la sensació de que alguna cosa bona em passarà aviat- de vegades no heu tingut una sensació així?-, o potser, simplement es que el temps esta canviant, es dies son mes llargs, la temperatura es mes bona i s’apropa la primavera. De fet avui tornant del cine he olorat- dons del que es pot olorar en l’ambient contaminat de Tarragona- i l’ambient feia aquella olor que fa quan es primavera o estiu, aquella olor a flors, mar i caloreta agradable que convida a treure’ns l’abric i caminar mes lleuger.

No se que deu ser, però espero que, a banda de que arribi el bon temps, alguna cosa que porti molt de temps esperant que em passi arribi.

Esperaré….

martes, 24 de febrero de 2009

TOT ES POT ACONSEGUIR AMB PERSEVERANCIA I INSISTENCIA

Dijous al matí, a una hora que exactament no recordo i després de passar-me tres dies sencers tirant currículums per Tarragona i Valls per tal de millorar i allargar la meva vida laboral, rebo una trucada de telèfon de una tal Doctora Sardà, Directora del Sociosanitari Francolí. En aquesta trucada m’ofereix feina amb un horari de 2 hores diàries, ja se que no es gran cosa però la feina que m’ofereix es com a mínim per un any! I a mes ampliable a mes anys, si la persona a la que substituiré segueix demanant reducció de jornada mes anys, que espero que si XD. (Curiosament el fisio que substituiré, a estat professor meu a la universitat, jeje) Al dir-me l’horari que faria me n’adono de que si agafo aquesta feina he de deixar el cole, però considerant que la feina al cole m’acaba al juny i que aquesta es per un any o mes no importa gaire. El problema es que tinc una setmana escassa si m’agafen, comptant que encara no he fet l’entrevista.

Dijous a la tarda després del cole, surto corrents en direcció a l’altra punta de Tarragona, perquè disposo de 15 minuts per arribar a l’entrevista. Increïble i suorosament arribo abans de l’hora acordada. Fem l’entrevista, es rapida, mes que res repetir el que hem dit per telèfon i ensenyar-me les instal•lacions. ( instal•lacions que ja conec perquè vaig estar fent practiques l’any passat) Al final de l’entrevista la Doctora m’assegura que per part seva, si els de recursos humans no han trobat a ningú que els agradi mes per una altra banda, la feina es meva. En cas de que no fos així em farien una segona entrevista els de RRHH per descartar-me o donar-me la feina finalment. Abans de marxar li comento que hauria de saber el mes aviat possible si el lloc es definitivament meu, per això de quedar bé ambla empresa que porto treballant des de ja fa uns mesos, i em diu que no em preocupi que demà ella personalment em truca per confirmar.

Divendres 15:47 desprès de fer una substitució a Valls, em truca la Doctora dient que el puesto es meu, que dimarts de la setmana següent, (avui), em trucarien els de RRHH per dir quan firmo contracte i que he de portar.

Avui al matí i durant tot el dia es dimarts i a les 18:00 hores, després de passar tot el matí a casa al costat del mòbil i del inalambric sense rebre cap trucada i amb el mòbil a la butxaca mentres treballava, sense que sonés tampoc, em disposo a anar a veure personalment al personal de RRHH, si es que a l’hora que es encara queda algú.

Les 18:25, i sense esperances de que quedi algú en RRHH , entro per la porta principal del socio, obro la porta de la zona de direcció, totes les llums apagades i la dona de la neteja al final del passadis. Li pregunto si per casualitat queda algú en la zona i miraculosament queden dos persones reunides en el despatx que hi ha a la meva dreta!
Truco a la porta i una veu em diu que passi, exposo el meu problema i nomes dir el meu nom em diuen que esperi fora que enseguida m’atenen. “Doncs encara no esta tot perdut! O... potser es que em volen dir amb delicadesa que el lloc que havia de ser meu ja esta ocupat!! Si es la primera opció, cosa que espero que sigui així, sort que m’ha donat per baixar, perquè sinó no hagués quedat gaire temps per tal de quedar mínimament bé amb l’altra empresa, ja que la Doctora em va dir que segurament firmaria contracte dilluns abans de començar a treballar. I sinó tenien intenció de trucar fins que m’incorpores!!!

18:38 hores, una de les dones que s’ha passat 8 minuts eterns reunida amb una companya per parlar de un restaurant, que no he sabut exactament quin era, em fa passar al despatx. Al damunt de la taula hi ha un currículum, PERO NO ES EL MEU!!! :S. La dona es disculpa pel desordre i per no haver-me trucat, i em dona l’excusa de que han tingut una inspecció de treball. (Precisament el dia que m’havien de trucar!). Em recorda quin serà el meu horari i em demana si he portat els documents que s’han de portar per firmar contracte, documents que no sabien quins s’havien de portar perquè ningú m’ha dit que necessitaven. Però sort que jo he fet fotocopia dels típics documents que et demanen al començar una feina. Els entrego, curiosament no falta cap. Em diu que dilluns vingui a les 21:30 hores per signar contracte i que a les 13:00 hores començaré a treballar. Reunió setmanal amb tot l’equip, una hora per dinar i les 2 primeres hores de feina.

18:50 hores, surto del socio amb un descans impressionant. Ara només em queda avisar a l’altra empresa i a ma cosina que serà la persona que proposaré per ocupar el meu lloc al cole. Però això serà demà ja que ha aquesta hora ja no hi ha ningú a les oficines de Eulen.

Al mes de Març s’obre una nova etapa laboral per mi!! Que espero que sigui millor que l’anterior i mes duradora.

viernes, 9 de enero de 2009

SENSACIONS SENTIMENTS I ESTATS



Ja esta qui el 2009, un nou any. Jo, tinc feina, salut i amics de veritat; no em puc queixar, el balanç es positiu l’entrada al nou any amb bon peu i amb ganes de començar el postgrau d’obstetrícia, del qual busco informació però poca trobo. Però no se’m resistirà, trobaré l’informació encara que m’hagí de plantar davant de la UIC a demanar l’informació en ma.

A mes, estic contenta i feliç perquè últimament molts dels meus amics i coneguts han trobat parella o estan preparant la seva boda. Saber que han trobat una persona per compartir el camí de les seves vides em fa feliç. Però de vegades els miro i penso: ja fa un any i mig que estàs sola; si vale, la situació esta bé i m’agrada, tens tota la llibertat que vols, no has de repartir el teu temps amb una altra persona a mes de tot el que has de fer en el teu dia a dia, etc,etc… Però, perquè tu no has trobat ningú per compartir el teu camí? Em pregunto. No serà perquè no s’apropa cap noi a mi, perquè ho han fet, ( vale si, no han estat tios molt normals, ja ho se, però algú s’ha interessat per mi), o tampoc perquè no hi hagi ningú que m’agradi, que si que hi ha algun noi. Encara que, no se si es que no hi ha ningú que m’agradi prou, o es que ja no m’enrrecordo que es el que s’ha de fer quan un noi t’agrada, o es que ja me oblidat com es això de enamorar-se.

De fet, encara que hi hagi algú que m’agrada, no he tornat a sentir aquell formigueig a l’estomac que sents nomes de sentir el seu nom, no se si m’enteneu…

Crec que se m’ha oblidat com es feia allò de pensar amb el cor i ara nomes se pensar amb el cap, i encara que no em falta de res, com he dit a dalt, en alguns moments no puc evitar sentir un vuit, que espero sapigué tornar a omplir algun dia.




P.D. Aquest es un d’aquells moments en que escrius per desfogar-te.

martes, 23 de diciembre de 2008

XMAS




Bon nadal a tothom!!!!!

Espero que tots ho passeu a lcostat de la gent que mes estimeu.

Que no us enuagueu amb els polvorons i els turrons.

I que el caga tio us cagui un bon regal.

B7s

lunes, 24 de noviembre de 2008

TORNA A MATINAR



Dons si torno a matinar, torno a aixecar-me a les 6 del dematí, i es que a partir de demà torno a treballar al CAP del Vendrell, però aquest cop de fisio i no d'auxilira com a l'estiu passat.

Es una baixa, no se sap si durarà tres dies o un mes, pero es feina amb contracte, cotitzant a la seuretat social i amb un bon sou. I el mes important treballant de lo meu!!!

A vere si tinc sort i puc empalmar aquesta baixa amb la feina en el mateix lloc que em van donar ja fa un mes. Aixi empalmaria aquesta feina que comença dema amb la del nadal del 29 de decembre al 7 de gener.

A mes m'han dit que hi ha dos fisios embarassades!!! (Jejeje mes feina)

martes, 30 de septiembre de 2008

OBSERVACIONS D"UN VIATGE EN TREN


Pujo al tren, està gairebé ple. Barrant la porta d”entrada hi ha un discapacitat en una cadira de rodes mecànica, la dona que l”acompanya ni s”immuta al veure que obstrueix l”entrada i sortida al tren.

Vaig vago en dins, vull seure al costat de la finestra per poder veure el mar, però la cosa esta difícil i al final he de asseure al costat de una noia que esta que esta al costat de la finestra que dona al mar, podré veure el mar de totes maneres . M”assec i segueixo mirant la revista que he comprat a l”estació, perquè m”he deixat el meu totxot de llibre a casa. Quan l”acabo miro per la finestra i me n”adono que la noia del meu costat esta adormida. Em fico a escoltar musica.

Quan el paisatge marítim deixa pas al camp i als hivernades, i mes tard a la industria em fico a observar a la gent del meu volten. La noia del meu costat s”ha despertat i ara s”esta llimant les ungles, em recorda a la Nur, nomes falta que tregui l”esmalt d”ungles i es faci la french manicure, com a fet ella algun cop. A la meva esquerra un seient per davant meu hi ha un noi jugant als jocs del mòbil i mes endavant dos nois asseguts un encarat a l”altre, dormitan, i per darrera del noi que esta de cara a mi hi ha un nen molt mono i rialler. Mentres em miro al nen me n”adono de que el noi que dormitava m”esta mirant, el miro, se n”adona i esquiva la meva mirada. Te cara d”adormit.

E fa fosc, això vol dir que arribem a Sants, el tren para i comença el moviment. Els nois que dormien baixen aquí., El noi que em mirava al baixar torna a fer-ho. El tren torna a arrencar i me n”adono de que tota la gent a la que he observat ha baixat. La noia del meu costat em demana que la deixi passar i es va preparant per baixar a la següent parada, es fica una jaqueteta i baixa la maleta.

El tren para i arriba el meu destí. Tan de bo el viatge de tornada sigui tan entretingut.

Em disposo a gaudir de un deia a Barcelona amb les meves amigues.